Mercè (la meva dona): Què t'agafes aquest any a humanitats, sociologia o aquella altra?
Jo: Al final m'he agafat Escriptures Hipertextuals!!
Mercè: Escriptures Hipertextuals? què era això, es que no em va quedar gaire clar?
Jo: doncs el que et vaig dir, va d'escrits per internet i coses així!
Merce: i això és una assignatura?????
'Escrits per internet i coses així' fóu la meva primera definició d'hipertext. Al fer aquesta definició només m'havia llegit el temari, però ja em va cridar l'atenció perquè no vaig dubtar en agafar-me aquesta assignatura, tot i no saber molt bé el que era...
Ara fa just una setmana que sóc alumne d'Escriptures Hipertextuals, i puc assegurar que tindria una definició molt millor de l'hipertext. El problema és que en tinc més d'una.
Per una banda, anant a nivells bàsics de wikipedia, l'
hipertext seria un sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau.
A partir d'aquí, s'hi poden afegir moltes altres aportacions:
Curiosament, amb Vannevar Bush al 1945, ja es parlava d'una idea prototip de l'hipertext. Bush buscava una solució diferent al paper per emmagatzemar informació, i es va inventar, d'una manera teòrica, el Memex, un programa el qual permetia indexar associativament qualsevol document i on es poguessin unir nodes d'informació. Així doncs, la idea de Bush (i també de Witgenstein) donava resposta a la dificultat plantejada per la irrupcio de la complexitat en el camp del pensament.
Amb la irrupció de la tecnologia, de les calculadores, dels ordinadors científics, comença un període experimental de literatura digital, com per exemple amb artistes com Jean Baudot.
A partir dels anys 60 amb
Douglas Engelbart, es crea el primer programa hipertextual (NLS/Augment), seguint les idees de Bush. L'objectiu era desenvolupar un seguit d’eines que
generessin una base de dades que generessin un entorn cooperatiu.
Finalment, al 1965, Theodor Nelson creava el neologisme
Hipertext, i creava el Xanadu com a gran projecte hipertextual. La definició d'hipertext de Nelson fou:"una escriptura no sequencial". Per tant, en un inici, l'hipertext neix com a un sistema d'organització de la informació.
Amb l'aparició dels primers teòrics de l’hipertext (Landow, Bolter, Joyce, Moulthrop) es va desenvolupar l'hipertext amb la producció de nou programari i obres literàries, cosa que va ajudar a la promoció d’aquest nou mode d’escriptura.
Així doncs, extretes del llibre Escriptures Hipertextuals, de Joan Compàs Montaner, a dia d'avui existeixen vàries definicions del que s'etén per hipertext:
un text format de blocs de paraules (o d’imatges) electrònicament units en múltiples trajectes, cadenes o recorreguts en una textualitat oberta, inacabada i descrita en termes com enllaç, node, xarxa, trama i trajecte.
un tipus de text electrònic, una tecnologia informàtica i una forma d’edició. L’hipertext implica un text format de fragments de text –que Barthes denomina lèxies- i els enllaços electrònics que els connecten entre si.
es tracta d’una sèrie de blocs de text connectats entre si per enllaços, que formen diferents itineraris per a l’usuari
el text que, visualitzat en un espai tridimensional, està format per un seguit de plans que es tallen en tots aquells punts que representen una relació entre els conceptes que inclouen.
En resum, desde mitjans del segle XX la nostra societat ha experimentat grans transformacions pel que fa a la tecnologia digital i la telemàtica així com de les maneres de comunicar-nos. Aquests avenços fan que mica a mica el concepte de 'text' evolucioni cap a quelcom més complex. L'hipertext ens allibera del llibre escrit i jeràrquic de l'obra impresa i ens porta a una nova dimensió de l'escriptura i la lectura, on el lector té un paper molt important i l'abast és infinit.
